COLLE DELL AGNELLO.

Avui, es un dia especial per mi, arriba l'hora d'encarar un dels ports mitics dels Alps, el coll del Agnel.  Es la tercera vegada que vinc i per diferents motius sempre m'avia quedat amb les ganes, pero avui es el dia, esplendit, assoleiat un vent fresquet que refrigera molt be "el motor". endavant.

 

 

 

He deixat el cotxe a Chateau queyras i nomes començar el paisatge es espectacular, ja avia estat per aquesta zona, per l'Izoard, Sommet Boucher.... pero avui el dia es radiant......

 A cinc kilometres per al cim ja tinc la neu a tocar.

 Ja cuasi soc d'alt, es impresionant el gruix de neu que encara es conserva.  Al ser el primer port del viatge, les forçes estàn intactes, i pujo força be. l'emoció llargament esperada, esta aprop , tot i que fer esforços a 2.700 mts es nota.

 La bicicleta, companya de fatiges, amb una roda a França i l'altra a Italia.

 L' Agnello al sac, es questio d'abrigarse rapit ja que fot un fred que pela, pero paga la pena restar una estona gaudint d'aquest paisatge e.s.p.e.c.t.a.c.u.l.a.r..........

CAMPO DE FIORE.

Ens em trasl.ladat a Suissa, a la localitat d'Acno, molt aprop de Lugano i de la frontera italiana. Aquet, sera al nostre quarter general els propers dies.
La primera sortida anem cap a Varese, on hi ha aquesta pujadeta de 12,4 km al 6,7% de mitjana i 12,7 %de màxima . L'ultim km realment durillo.

MONTE GENEROSO.

Avui anem cap a Mendrisio, perencarar el MONTE GENEROSO, també anomenat, Albergo Bellavista, nomes ens caldra superar 891 mts de desnivell durant 10 km a una mitjana del 9%, aviat esta dit. tota la pujada passa per dintre d'un bosc espes, on no ens toca el sol, i l'humitat es molt alta, realment dur i avorrit per la manca de paisatge.

MADONNA DE GHISALLO.

Molt transit a la carretera que va de Bellagio a l'ermita de Madonna de Ghisallo, un cop d'alt les vistes del llac de Como son maques  de debo.

 Deu va crear la bicicleta perque l'home en fes un instrument de fatiga i d'exaltació en el complicat itinerari de la vida. En aquest coll s'ha aixecat un monument a la epopeya sportiva de la nostra gent que sempre ha estat aspra en la virtud i dolça en el sacrifici.

Aixo es el que mès o menys i diu a la placa de l'estatua dedicada als ciclistes, a la plaça del'ermita.
Dins , pengades a les pareds, les bicicletes de grans campions, Eddy Merck, Mosser, Alfonsina Strada,Fausto Coppi, maillots de campions del mon, maillots grocs del Tour, tota mena d'ofrenes a la verge protectora dels ciclistes.

MURO DE SORMANO.

SAN BERNARDINO.

Ara em montat el quarter general al camping de la bonica i petita localitat de Andeer.
Aqui tinc molts portaa tocar, Avui fare el SAN BERNARDINO, i despres el SPLUGENPASS, o Passo de la Espluga.

El San Bernardino es molt obert, desde Hinterrein, son 8 km al 5,7% de mitjana i 8,4% de màxima, es constant i es deixa pujar molt be, e disfrutat de veritat, el paisatge, tot el que s'espera d'un port alpí de mès de 2.000 mts. adornat per un explendit llac.

SPLUGEN PASS.

Aquest port m'ha agradat moltisim, per l'espectacular traçat de la carretera, plena de tota mena de revolts, ( lacets, tornantis, etc) .  Ja que els pobrets ciclistes em de patir que els " conductors i motoristes" ens arrenquin les pegatines a les pujades, al menys que ens pogem vengar a les baixades, quin desmelene adelantar cotxes i motos, pero ull viu, que tambe vaix fer algun "todo recto".